Hallo Harry al Pingüí

La via s’inicia al mateix punt que l’Aresta Brucs però de seguida flanqueja cap a la dreta per anar a trobar una vertical placa al vessant sud-est. L’itinerari, una mica forçat i molt equipat és poc interessant en general. Sense cap mena de compromís, esdevé un divertimento que ens pot servir de complement per altres vies properes i poca cosa més.

Aproximació:

Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins a l’Agulla de l’Arbret. Un cop passat l’Esquelet prendrem la següent canal a mà esquerra. Pugem fins arribar al coll, on comença la via.

L1(IV+)

La via s’inicia al mateix punt que l’Aresta Brucs. Ens elevem per la placa fins atènyer la primera expansió. A partir d’aquest punt flanquegem cap a la dreta fins entrar a una balma. La reunió es troba a l’altre extrem de la concavitat. 20 metres.

L2 (V/A0 o 6a+)

Sortim de la reunió flanquejant uns metres fins quedar situats al vell mig d’una bona placa vertical. En aquest punt les assegurances marquen el camí cap amunt, dret però amb molt bones preses. Just abans de que minvi la verticalitat trobarem el pas més fi si anem en lliure, amb preses justes, però molt ben protegit (A0). Un cop superat ens resten uns metres senzills fins la segona reunió. 20 metres.

L3(V/A0 o 6a+)

Sortim per terreny fàcil fins situar-nos sota un marcat bombo. El desplom té bones preses i novament es troba molt ben protegit, fet que ens permet passar en lliure o en A0. Un cop sobre el desplom queda un curt tram fàcil, els darrers metres del qual es troben una mica descompostos. 20 metres.

Descens:

Ràpel de 10 metres per la vessant nord-oest. El ràpel ens deixa a la canal entre el Pingüí i la Vespa. La baixem i arribem a la canal que hem pres per pujar.

El que més m’ha agradat:

• Molt ràpida, sense cap compromís, ideal per un dia molt gos o per completar el jorn.